Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

José Antonio Alonso Alcalde, de guerra en guerra.

José Antonio Alonso Alcalde
José Antonio Alonso és de les darreres veus republicanes espanyoles a la Resistència francesa.

Nascut a L’Entregu (Astúries), l’any 1919, la seua família es traslladà a Tarragona buscant millorar les condicions de vida. A l’esclat de la Guerra Civil, afiliat a les Joventuts Socialistes Unificades, anirà al Front d’Aragó com a voluntari, i posteriorment serà mobilitzat en l’Exèrcit Popular i participarà en totes les retirades dels diferents fronts (Aragó, Segre, Noguera Pallaresa) fins a la frontera francesa.

Tancat al camp de concentració de Septfonds, s’integrà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), que amb l’ocupació de França fou entregada al alemanys, passant a treballar a les ordres de l’Organització Todt en la base de submarins de Bordeus. A final del 1941 s’evadeix i entra en relació amb la Resistència a partir dels seus contactes amb el Partit Comunista. Serà detingut immediatament i traslladat a la presó del Fort de Chapolly, prop de Lió, d’on acabarà sortint sense càrrecs i serà reintegrat en un Grup de Treballadors Estrangers (les antigues CTE reconvertides pel Govern de Vichy).

Prosseguint amb els seus contactes amb el Partit Comunista, tornarà a ser detingut prop de Saint-Étienne, però s’escaparà abans d’ingressar a la presó i entrarà ja definitivament a la clandestinitat, integrant-se de bon principi en la XIV Brigada de Guerrillers l’any 1942 a Foix, que no deixaria fins al final de la Segona Guerra Mundial, convertida ja en l’Agrupació de Guerrillers Espanyols (AGE).

Participà en diferents accions de sabotatge durant els primers anys al maquis, i finalment, lligat al desenvolupament militar de la guerra, s’enfrontà a l’Exèrcit alemany, participant en l’alliberament de França en accions coordinades pels aliats, com l’alliberament de les ciutats de Foix, Prayols i Castelnau-Durban (agost del 1944), accions realitzades ja dins l’AGE.

Un cop finalitzat l’alliberament de França, Alonso participa també en l’operació «Reconquista de España», l’intent del Partit Comunista de provocar l’ocupació aliada d’Espanya amb la invasió de la Vall d’Aran.

Condecorat i reconegut a França en diverses ocasions, la darrera el 2014, on rebé l’Ordre Nacional del Mèrit concedida pel president de la República Francesa, els intents de reconeixement institucional a Espanya, especialment a Astúries, no han estat aprovats, tot i les diverses iniciatives ciutadanes. Tot un reflex de les polítiques de memòria en un costat i l’altre del Pirineu.

Gerard Corbella i López
Responsable del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic



Data d'actualització: 22.01.2016