Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Exposicions  > Exposicions virtuals del Memorial  > 'Patufet en guerra'  > En Patufet se'n va a la guerra
 

En Patufet se’n va a la Guerra

L’inici de la Guerra Civil el 18 de juliol va comportar un canvi radical en la societat on ningú, ni els propis dibuixants i escriptors d’En Patufet, va quedar al marge dels futurs esdeveniments. Des de la revista va minimitzar-se els estralls del conflicte bèl·lic realitzant escrits i, sobretot, acudits que mostressin aquella realitat amb una altra mirada. Tanmateix, la guerra va portar a més d’una generació de lectors al front, d’on molts d’ells ja no tornarien.

En Patufet arribava al quiosc el divendres. Quan va sortir el número del 17 de juliol de 1936 ja havia començat al Marroc la insurrecció militar que va portar a la Guerra Civil.

L’acudit de Cornet del número 1.685 pren un dramatisme que l’autor no s’imaginava que tindria. Un senyor vestit d’estiu (amb colors clars i barret tou, però amb corbata i armilla) ensenya a un matrimoni conegut el ventilador que s’acabava de firar: “Ací ja porto la marinada de S’Agaró”. Dos dies després es lluitava pels carrers de Barcelona.

En Patufet va trigar tres setmanes a tornar a sortir. De manera molt discreta, sense cap referència directa al que havia passat. El seus escriptors i dibuixants van desenvolupar un llenguatge ples d’insinuacions i sobreentesos per parlar de la guerra i de la situació a la rereguarda.

La popularitat d’En Patufet, el seu catalanisme, la proximitat amb la qual Josep Maria Folch i Torres parlava dels obres i de la gent senzilla van evitar que la revista canviés de mans, com va passar amb tots els diaris i revistes de dreta.

El drama de la vida real
Tot i l’esforç per mostrar la cara amable de les situacions més bèsties, en els acudits de Cornet, i malgrat tota la imaginació que Folch i Torres i Junceda van esmerçar en desenes de Pàgines viscudes, mirant d’oferir un punt de vista positiu als drames quotidians, els autors d’En Patufet van acabar topant amb la realitat més crua de la guerra.

El 17 de març de 1938, una bomba cau sobre un camió de trilita, davant del cinema Coliseum. Hi ha centenars de morts. El dibuixant Gaietà Cornet, que viu davant per davant, queda ferit, perd la casa, que queda totalment desballestada, i ha de marxar a viure a Teià. Amb pocs dies de diferència, en les darreres setmanes de 1938, el fill de Josep M. Folch i Torres, Jordi, que havia estat mobilitzat i que no s’havia presentat després d’un permís, perd la vida, probablement assassinat, al front de l’Ebre. El fill de Junceda, Santiago, que havia passat part de la guerra emboscat, és destinat a Olot, on mor víctima de la tuberculosi.


Ací ja porto la marinada de S’Agaró
En Patufet arribava al quiosc el divendres. Quan va sortir el número del 17 de juliol de 1936, ja havia començat al Marroc la insurrecció militar que va portar a la guerra civil. L’acudit de Cornet del número 1.685 pren un dramatisme que l’autor no s’imaginava que tindria. Un senyor vestit d’estiu (amb colors clars i barret tou però amb corbata i armilla) ensenya a un matrimoni conegut el ventilador que s’acaba de firar: “ací ja porto la marinada de S’Agaró”. Dos dies després es lluitava pels carrers de Barcelona. El 19 de juliol, La Veu de Catalunya, confiscada per elements de l’Aliança Obrera, informava dels fets, amb mitja portada en blanc, censurada. La premsa catalana va passar a mans de les organitzacions obreres i En Patufet va trigar tres setmanes a tornar a sortir.
En Patufet del 7 d’agost de 1936, acudit de Mallol
En les primeres hores, molts es pensaven que l’aixecament del Marroc seria un pronunciamiento com els que es produïen periòdicament a Espanya. En el número d’En Patufet del 7 d’agost es va publicar un acudit de Mallol que fa referència a aquest fet: l’aixecament militar fa temps que dura.
Efectes del primer bombardeig nocturn sobre la ciutat. Autor: Pérez de Rozas
Efectes del primer bombardeig nocturn sobre la ciutat. Autor: Pérez de Rozas

Data d'actualització: 19.01.2017

Informació

Quan?
Del 19 de gener al 31 d'agost de 2017

On?
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4. Barcelona

Horaris
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h
Dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Diumenges: de 10 a 14 h

Preus
Entrada lliure

Organitza
Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Comissari
Julià Guillamon

Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

 

 

Data d'actualització: 13.04.2016