# 03

Temps i espais de memòria

Memorial Democràtic

Divendres, 05 de febrer de 2016 Imprimeix | Butlletins anteriors
Temps i espais de memòria

Revista digital del Memorial Democràtic de caràcter anual.

::Salutació

Memòria, del passat al present

Enguany hem celebrat l’efemèride de dues morts que marquen el passat, present i futur del nostre país, dues morts diametralment oposades. El passat 20 de novembre va fer quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco, de vell i envoltat dels seus éssers estimats. El 15 d’octubre vam commemorar el setanta-cinc aniversari de l’afusellament pel règim franquista del president Lluís Companys, a dos quarts de set de la matinada, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. És l’únic president d’un govern escollit democràticament que ha mort executat. (...)

Meritxell Borràs
Consellera de Governació i Relacions Institucionals

Amunt

::Editorial

Memòries, veritat i reparació en temps presents

Enguany us presentem el tercer número de la revista Temps i Espais de Memòria. Aquest número hem dedicat els dos articles principals a la figura del president Lluís Companys i a l’actuació dels exiliats republicans en el marc de la lluita per impedir l’entrada de l’Espanya franquista a l’Organització de Nacions Unides. (...)

Jordi Palou-Loverdos
Director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Amunt

::La mirada

Refuge (1939) o la denúncia cinematogràfica de l'exili republicà

Des del mateix instant del seu afusellament, Lluís Companys va esdevenir un mite. Aquest fet va provocar que des d’aquell moment es publiquessin desenes d’obres biogràfiques. En aquest article es realitza un exhaustiu estat de la qüestió de totes les obres publicades dedicades a la figura del president Companys fins l’actualitat.

Josep M. Figueres
Universitat Autònoma de Barcelona

La esperanza frustrada. El exilio republicano ante la cuestión española en Naciones Unidas

La derrota dels aliats de la dictadura franquista al final de la Segona Guerra Mundial va suposar un període d’esperança per l’exili republicà de poder derrocar el règim. L’evolució del context internacional, amb l’inici de la Guerra Freda, va significar la fi d’aquesta esperança i el reconeixement internacional de la dictadura del general Franco.

Irene Sánchez González
Investigadora predoctoral en Historia Contemporánea en la Universidad de Sevilla 

Amunt

::L'entrevista

Montserrat Abelló, la poeta del retorn

José Antonio Alonso és de les darreres veus republicanes espanyoles a la Resistència francesa. Nascut a L’Entregu (Astúries), l’any 1919, la seua família es traslladà a Tarragona buscant millorar les condicions de vida. A l’esclat de la Guerra Civil, afiliat a les Joventuts Socialistes Unificades, anirà al Front d’Aragó com a voluntari, i posteriorment serà mobilitzat en l’Exèrcit Popular i participarà en totes les retirades dels diferents fronts (Aragó, Segre, Noguera Pallaresa) fins a la frontera francesa.

Amunt

::Passat i present

'Els judicis de Nuremberg: l’inici de la justícia universal', Xavier Boltaina Bosch

El 1945 es descobriren els crims atroços que havia realitzat el nazisme. Aquells terribles fets portaren els vencedors de la guerra mundial a jutjar els seus responsables per crims contra la humanitat. El primer d’aquests judicis va ser el de Nuremberg.

Xavier Boltaina Bosch
Professor de la Facultat de Dret. Gerent de la Diputació de Barcelona Especialista en serveis d’intel·ligència de l’Instituto General Gutiérrez Mellado 

«Invasores d’espais»: les primeres diputades del Parlament de Catalunya

En aquest article es realitza un homenatge a les primeres dones que foren escollides diputades al Parlament de Catalunya el 1980. La seva elecció va ser un primer pas per assolir que la presència de les dones a nivell institucional no fos una excepció.

Tània Verge Mestre
Professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra

La evolución del derecho a la verdad. Felipe Gómez Isa

En este artículo se explica y se hace un repaso del concepto de derecho a la verdad. Este derecho es fundamental para conseguir la reconciliación en todos aquellos países donde se han violado los derechos humanos.

Felipe Gómez Isa
Profesor titular de Derecho Internacional Público de la Facultad de Derecho de la Universidad de Deusto e investigador del Instituto de Derechos Humanos Pedro Arrupe



Les herències polítiques del franquisme 40 anys després. De l’espai públic al record personal

40 anys després de la mort del dictador, les herències del franquisme encara estan molt presents a la nostra societat. En aquest article es posa de manifest com encara el franquisme té una presència destacada en el nostre dia a dia.

José Manuel Rúa Fernández
Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB)


Amunt

::Espais de memòria

La Maternitat suïssa d’Elna

Era al voltant dels anys 2000 quan la història de la Maternitat Suïssa d’Elna sorgeix del passat. A l’inici són dues persones i una entitat pública que estan a l’origen d’aquest redescobriment històric.

La primera persona és el senyor Guy Eckstein, un nen nascut a la Maternitat Suïssa el 1941 que va tornar al seu lloc de naixement el 1997. En segon lloc, el propietari del castell d’en Bardou d’aquest període, el senyor François Charpentier, qui va quedar molt sorprès per la història que el seu palauet celava. I, finalment, el consistori de la vila d’Elna, que comprarà el castell el 2005. Tots plegats sumaran recursos, forces i voluntats perquè aquesta història, la Maternitat d’Elna, ressorgeixi.

Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona (CIUDEB)

El camp «de concentració» d’Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer en francès), una vila del Rosselló situada al peu de l’Albera i vora el mar, fou el primer que va acollir, a principis del mes de febrer 1939, republicans espanyols que volien escapar a l’exèrcit franquista que avançava inexorablement cap a la frontera francesa. De l’altra banda d’aquesta frontera, les autoritats franceses no esperaven, ni imaginaven, l’allau de població civil, barrejada amb l’exèrcit republicà que efectuava una retirada, que vindria a parar a Argelers...

Amunt

::El teu article

Treballar l’Holocaust a les aules. A propòsit del film 'La professora d’història'

El cinema és una bona eina per treballar diversos temes a les aules. En aquest cas a través del film La professora d’història, es planteja una reflexió sobre com treballar el concepte d’holocaust a les escoles.

Maria Ojuel Solsona
Professora d’Història

Víctimes mortals de la repressió franquista a l’Hospitalet
L’objectiu d’aquest article és, des de la perspectiva local, fer un recull de les formes de repressió del franquisme que provocaren víctimes mortals.

Manuel Domínguez López
Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Els refugis antiaeris a les comarques gironines: un producte turístic de memòria incipient

Un dels vestigis més representatius de la Guerra Civil són els refugis antiaeris. En aquest article es fa una repàs a la història dels refugis antiaeris a les comarques de Girona i s’analitza com aquests indrets s’han convertit en llocs turístics de memòria històrica.

Oriol Abulí Vergés
Màster en Turisme Cultural (Universitat de Girona)

La immortalitat de la lletra

En aquest article és fa una comparativa entre dues novel·les contextualitzades en un camp de concentració nazi, concretament la primera novel·la publicada en català, K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, i una de les darreres, com és Un cel de plom, sobre la Neus Català.

Sandra Poblet Villar
Filòloga

Amunt

::Diàlegs de memòria

La vigència de les lleis d’amnistia, punt i final a la Guerra Civil i la dictadura franquista?

La reivindicació de l’amnistia per als presos polítics va ser un dels eixos vertebradors de l’oposició democràtica al franquisme. Durant la transició, es van aprovar unes quantes amnisties (com la del 30 de juliol de 1976 o la del 14 de març de 1977), però la més celebrada –perquè va ser aprovada per un parlament sorgit de les eleccions generals– i la que va tenir més repercussions va ser la Llei d’amnistia del 15 d’octubre de 1977.

Amunt

::Ressenyes

Llibres
  • Neus Català: la veu de les deportades republicanes
    CATALÀ, NeusDe la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: Memorial Democràtic, 2015. p. 592.
    Ressenya: Gerard Corbella i López
     
  • Charlotte Salomon, l’artista deportada a Auschwitz
    FOENKINOS, DavidCharlotte. Madrid: Publicacions Alfaguara, 2015, p. 209.
    Ressenya: Gemma Simon i Muntané
     
  • La tragèdia de la guerra i la postguerra al món local
    ALGUÉ SALA, Jordi; ARCEDA MARTÍNEZ, MiquelLLOBET FORNELLS, EsterSELLARÉS, Rossend; VILÀ SERRAT, Arcadi. Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945). Navàs: Ajuntament de Navàs, 2015, pàg. 253.
    Ressenya: Gemma Simon i Muntané

  • La ficció i la memòria històrica
    FOLCH, MariaDesprés vénen els anys. València: Llibres de la Drassana, 2014, p. 232.
    Marcel A. Farinelli
     

  • L'exili desconegut
    RUBIÓ COROMINA, Jordi. L’èxode català de 1936 a través dels Pirineus. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2015, p. 388.
    Ressenya: Oriol Dueñas Iturbe.
Audiovisuals

Qui va salvar a la Mare de Déu de Núria?

L’Exili de la marededéu de Núria

Direcció: Sergi Guix. Realització: Zeba Productions. Producció: Catalunya, 2015. Durada: 36 minuts

Ressenya: Montse Margarit i Noguera

Amunt

::Memorial 2015

Memorial 2015

Com cada any, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha organitzat diverses activitats relacionades amb la memòria de la nostra història recent. Durant tot el 2015 s’han organitzat i realitzat homenatges, exposicions, activitats pedagògiques, conferències, cursos, publicacions, etc. que serveixen per mostrar el compromís de la nostra institució amb la memòria dels catalanes i catalanes. No és objecte d’aquest apartat fer un repàs exhaustiu de tota la programació del Memorial Democràtic durant aquest any, però sí que es vol assenyalar les activitats que hem considerat més destacades.

© Generalitat de Catalunya